Selección Sabia en Pruebas de Software_Itequia_Portada_Developer programmer working on program software computer

Selecció sàvia en proves de software: claus i estratègies intel·ligents

El desenvolupament de software és un univers dinàmic en constant evolució i s’enfronta a desafiaments cada vegada més complexos. Segons estadístiques recents, el 80% dels projectes de software experimenten problemes significatius durant el seu cicle de vida. Pel que aplicar proves de software eficaç és imprescindible per al correcte desenvolupament de projectes cada vegada més complexos.

En aquest article, explorarem les directrius generals i estratègies essencials per a una “Selecció sàvia” en realitzar proves de programari. Tant en l’àmbit de proves unitàries, d’integració o d’extrem a extrem (o end-to-end).


Patrons Fonamentals en Contextos de Prova

Hi ha patrons i aspectes específics que són crucials, tant si estàs realitzant proves unitàries, d’integració o de end-to-end. Aquests principis són aplicables i han de ser implementats en tots dos tipus de proves, convertint-los en un punt de partida sòlid.

Prioritzant la simplicitat: clau en el procés de proves


Quan ens submergim en la redacció de proves, la màxima imperant és la simplicitat. Seguint la “Regla d’Or” de Yoni Goldberg, les proves de Software han de ser assistents, no enigmes matemàtics complicats. L’objectiu és garantir que la intenció sigui evident a primera vista.

Evitar la complexitat innecessària en proves avançades


La cerca de la simplicitat no és només un mantra per a les proves bàsiques; de fet, es torna més crucial a mesura que les proves es tornen més complexes. Imagina una prova com una guia ràpida per a la identificació i correcció de problemes, mantenint-la simple i comprensible.


Simplificació i significança en proves

El disseny pla de les proves no sols simplifica, sinó que també assegura que cada prova sigui significativa. Evitar el parany de crear proves només per la cobertura és fonamental. Cada proves de software ha de tenir un propòsit clar i contribuir a la qualitat general del programari.


Detalls d’implementació: enfocant-se en l’experiència de l’usuari

Un error comú en les proves de Software és immiscir-se en detalls d’implementació que els usuaris finals del codi normalment no coneixen ni utilitzen. Aquí, és crucial adoptar la perspectiva dels usuaris. Planificar les proves considerant la seva interacció en lloc de detalls d’implementació. L’elecció de selectors menys propensos a canvis, com l’ús d’atributs de dades en lloc de selectors CSS, pot millorar significativament la confiabilitat de les proves.

Característiques d’una bona prova

Una bona prova és aquella que compleix amb els objectius de qualitat, fiabilitat i eficiència del programari que s’està desenvolupant. No obstant això, no totes les proves són iguals, ni s’apliquen de la mateixa forma en tots els contextos. Existeixen diferents tipus de proves que s’adapten a les necessitats i característiques de cada projecte, i que tenen els seus propis avantatges i desavantatges. En aquest apartat, diferenciarem entre els tres tipus de proves més comunes: les proves unitàries, les proves d’integració i les proves end-to-end. Veurem quines són les característiques d’una bona prova en cadascun d’aquests casos, i com podem aplicar-les de manera efectiva.

Les proves unitàries

Les proves unitàries són les que validen que cada unitat de programari funcioni segons l’esperat. Una unitat és el component de prova més petit d’una aplicació.

En l’àmbit de les proves unitàries, l’ús de mocks per a simular dependències es converteix en una pràctica valuosa. Aquest ha de ser equilibrat entre la validesa i l’excés, és a dir, no deu compometer la qualitat de la prova ni fer-la massa complexa. La capacitat de crear dades o components falsos permet aïllar la unitat sota prova, millorant la predictibilitat i facilitant la identificació d’errors. No obstant això, l’equilibri és clau; un ús excessiu de mocking pot distorsionar la realitat i reduir la confiança en les proves.


Característiques d’una bona prova unitària:

Per a garantir una cobertura de prova completa, és important enfocar-se en aspectes específics i operar de manera independent. Incloure escenaris a petita escala i utilitzar noms descriptius també són pràctiques recomanades. Si és aplicable, seguir el patró AAA pot ser beneficiós per a la qualitat de les proves. És important recordar:

Pros i contres d’una bona prova unitària

Les proves d’integració

Les proves d’integració són aquelles en les quals s’assegura que els components o funcions del programari operin junts de manera correcta i coherent. Aquestes proves es realitzen després de les proves unitàries, que verifiquen el funcionament de cada component de forma aïllada. L’objectiu de les proves d’integració és detectar i resoldre els possibles errors que puguin sorgir en combinar els diferents components del software. També avaluar el rendiment i la qualitat del sistema integrat. Les proves d’integració poden ser manuals o automatitzades, i es beneficien de les pràctiques d’integració i lliurament contínues, que permeten executar les proves de manera freqüent i àgil.

Característiques d’una bona prova d’integració:


Per a simular interaccions entre components i cobrir escenaris del món real, és recomanable utilitzar simulacions (mocks o stubs). A més, és important considerar el rendiment dels components per a garantir que funcionin correctament en situacions d’alta càrrega.

Pros i contres d’una bona prova d’integració


Les proves end-to-end

Les proves end-to-end són aquelles que simulen tot el flux del programari des del punt de vista de l’usuari final. Estan enfocades a detectar possibles problemes que poguessin trobar els usuaris finals en la seva interacció amb el flux general de l’aplicatiu. Les proves cobreixen les seccions que les proves unitàries i les proves d’integració no cobreixen. Per a completar una prova *end-to-end, s’han de seguir els següents passos:

  • Analitzar els requeriments del programari.
  • Preparar l’ambient de proves tenint en compte els requeriments de maquinari i de programari.
  • Entendre el sistema i els subsistemes.
  • Definir els mètodes que es necessiten per a provar totes les respostes del pas anterior.

Les proves end-to-end tenen l’avantatge de validar la funcionalitat i el rendiment del sistema íntegrament, així com la integritat de la informació que es comparteix entre els components. No obstant això, també presenten alguns desafiaments, com la complexitat, el temps, el cost i la dependència d’altres factors externs.

Característiques d’una bona prova end-to-end:

Per a garantir una cobertura de prova completa, és important replicar interaccions de l’usuari i abastar múltiples capes. Incloure escenaris vitals i manejar operacions asíncrones també són pràctiques recomanades. Verificar resultats i considerar el rendiment dels components són igualment importants per a garantir que funcionin correctament en situacions d’alta càrrega.

Pros i contres d’una bona prova end-to-end


En conclusió: un enfocament per a un desenvolupament sòlid i de confiança

Aquestes estratègies i pautes no sols ofereixen un marc sòlid per a millorar la qualitat i efectivitat de les proves, sinó que també s’erigeixen com a pilars per a un desenvolupament de programari més sòlid i de confiança.

La clau radica en la simplicitat, la rellevància i la comprensió clara de les proves des del principi. En adoptar aquests enfocaments, s’aplana el camí cap a un desenvolupament de programari on la selecció sàvia en les proves es converteix en la brúixola que guia cap a l’èxit. 

Tens preguntes, necessites orientació o vols més informació? Contacta’ns.

Albert Calero García – Software Developer at Itequia